(navigation image)
Home American Libraries | Canadian Libraries | Universal Library | Community Texts | Project Gutenberg | Children's Library | Biodiversity Heritage Library | Additional Collections
Search: Advanced Search
Anonymous User (login or join us)
Upload
See other formats

Full text of "De riallas-- : juguet còmich en un acte y en vers català"

JÜGUET CÓMICH 

£ On acte y en vers català 



O .Si J. ^ 



^ 



ORIGINAL DK + 



Estrenat ab brillant èxit en lo 

TEATRE NOVETATS 

it del 19 de Novembre de 1887. 



A, GUASCH TOMBAS. „ . 

^* PREU: ONA PESSETA 





«r 







BARCELONA. 

LLIBRERIA ESPANYOLA DE I. LÓPEZ, Editor. 
20 -Rambla del Mitj~20 

1887. 



JUGUET COMICH 

EN UN ACTE Y EN VERS CATALÀ 




ORIGINAL DE # 



H 



, GUASCH TOMBAS. 



♦ 



Estrenat ab brillant èxit en lo 

TEATRE NOVETATS 

nit del 19 de Novembre de 1887. 




PREU: UNA PESSETA 





3r 




BARCELONA. 

LLIBRERIA ESPANYOLA DE I. LÓPEZ, Editor. 
20— Rambla del Mitj— 20 

1887. 



DELEGACIÓ D' OBRAS DRAWIATICAS 

"E 3> I- ASSA. SA ISTTA .ACS-IM. 



Imprempta Nova. — Caner de Lancaster, número 6. 



fi 



À LA DISTINGIDA SOCIETAT CORAL 



EÜTERPENSE 




en, proveu d ; a,gra,Aimen,t 



U Autor 



NOTA. — A bon segur, que l l bon èxit alcansat per aquest juguet, en lo dia 
seu estreno, fou degut en gran part al esmerat desempenyo que obtingué per 
; de tots los actors que varen pendre part en la representació. L' autor los 
'a à tots las mes espressivas gracias, per haber sabut interpretar tant bè la 
i primera obra posada en escena. 



REPARTIMENT. 



PERSONAS 



ACTORS 



ADELINA D.» Adelina Sala. 

D.aMAEIA » Agna Monner. 

ROSETA. ....... > Elvira Morera. 

D. LLOP (baix lo nom de Lleó.) . D. Jaume Capdevila. 

PEPET (baix lo noin d' Àngel) . » Eicardo Esteve. 

PASCUAL > Lorgi Planas. 



L' acció en Caldetas en 1' any 1885. 



Tots los drets de propietat de aquesta obra perteneixea à son autor, Lo Dí- 
ector de la Galeria, titolada: Propiedades de obras dramàticas y zarzuelas, Don 
iamiro Monfort y Arxer, cual despaig se troba en la plassa de S. ta Ana, n.° 8, 
>is 3. er es 1' unien encarregat d' aquesta obreta, y ab ell deuran entendrers tots 
os teatros y societats que vulgan representaria. 



Queda fet lo dipòsit que marca la lley. 



oG3585 



Digitized by the Internet Archive 

in 2012 with funding from 

University of North Carolina at Chapel Hill 



http://archive.org/details/deriallasjuguetc25018guas 



f í f T ? T í ■;' T T r t t T T Y T * 



ACTE UNICH. 



La escena representa un menjador amoblat ab gust. Porta al fondo conduhínt 
il jardí. Dos portas à la dreta; la de primer terme conduhínt à las habitacions 

la de segon, à la cuyna. A primer terme de la esquerra, un bufet; à segon, una 
>orta. — Una taula rodona, ^arada, al mitj de la escena. Un armari ab pisa, un 
:alendari americà; cuadros, sofà y cadiras de reixeta; etc, etc.— Dreta y esque- 
ra, la del actor. 



ESCENA PRIMERA. 

ADELINA, ROSETA. 

(Adelina sentarlaen io sofà y llegint un llibre, 
ítoseta eotra ab dos cartas ) 

Senyoreta 

jQuin amor! 

(Tancant lo llibre, y refjrintse à lo quj ha llegit). 
Dos cartas. 

(Entregantlashi) 
No pot faltar; 
akí '1 llum las senyalava! 

Una ab sello y 

No es estrany 
que 1' altre no 'n tinga. 
<j,Y donchs? 
Molt clar. perquè 1' ha portat 
en Peret, aquell noy ros, 
qu' es moss > del Restaurant 
(.Sabs que tè per sello? jUn cor! 
Ja ho he vist. 

;Y està fletxat! 

Una fletxa envenenada 

^Envenenada? 

Veuràs, 

jo ho suposo. Com Cupido 

es tant pillin, pots pensar 

que déu fer corre '1 veneno. 

jSi qu' es dolent! <~Y es molt gran? 

Sortit fa poch de la dida, 

molt grassó y dú 'Is ulls tapats 

^Los ulls tapats? Cosa rara.... 
^üéu sentirhi molt de nas? 
jMes que un gos de cassa bó! 



Si ell vol, ja 't pots amagar, 
que no 't serveix: te la clava 
y ego te abs üvo. 

Bos. jQuin mal! 

Ade. iQue sabs tú d' aquestas cosas! 



(Obra la earta^ 



Escolta, j Està escrita ab sang! 
Ros. òVol dir? Déu ser fet ab mangra. 
ADE. «Caldetas 15 de Maig, (L'egint) 

>mil vuitcents vuitanta cincb. 
»Senorita Adela Piat. 
>Presente. 
Ros. íPresenta ha dit? 

iDe segar qu' es d' uu soldat! 
Adè. »Sefiorita: Yo me llamo /"Llegint) 

» Àngel, mas por mi desgracia, 
> àngel debò ser sin gràcia 
>ya que sin gràcia me inflamo: 
Ros. iS' inflama? 

Ade. Segons s' esplica 

Ros. jQuina llàstima mes gran! 

Qu' avisi '1 cos de bomberos 
y [alsa! que 's fassi arruixar. 
Ade. >Mi inflamación es de amor. Llegint). 

'Amor puro y jhasta allí! 
>mas sin remedio, y así, 
»me va abrasando el calor. 
Ros. Per poca cosa s' espanta. 
Ade. jTu 't trobessis al seu cas! 
ROS. Aquí rav; si te cdor 

també tè à la vora 4 mar. 
Ade. > Ya se que su astúcia es mucha (LlcgintV 

»que usté es muy ducha, Adelina, 
»y su mirada divina 
>puede servirme de ducha. 
>Si sorda al amor, no es, 
>de este segundo Narciso, 
>espero de V. el permiso 
>para pone me à sus pies.» 
Ros. iY si tingués ulls de poll....? 
Ade. [No 'm deixas acabar may 

(Llegint) «Estesu rendido siervo 

Ros. (,'Jiervo? No 'I voldria pas! 
Ade. Firma: «Àngel Enamorado.» 
Ros. iQué 'n déu ser d c angelical! 
Ade. jiM' ha fletxa t! (rihent) 

Ros. A bon segur, 

que ja '1 cor li fà jrip. rap! 
ADE. Lo meu cor, es com paper 
d' amianto y no 'm sap mal, 
perquè aixis com eix consum 
lo tabaco, sens cremar, 
lo meu cor d' igual manera 
va consumint los galans, 
que per mi 's moren d' amor 



— 9 — 

jquedant desprès tant trempat! 
jDonchs jo tinch lo meu de pólvora! 
Massa qu' ho eab en Pascual: 
Quan me diu: t' estimo. . ichuff!! 
s' inflama mes qu ; un volcan. 
Es la poca experiència. 
Vejàm 1' altre que dirà. 

Desclou l' altre carta). 

Es del tio. 

iTio, ha dit? 
Sí... públicament parlant, 
llegit < fi stimada nebodeta... 
parlat iOh! es fetxadà '1 vuit de Maig 
y ja som al dia quinse! 
Es qu' està molt ben montat 
lo servici de correus. 

(llegiu 
i Quan la presenta rebràs 
im 1 alegraré de que 't trobis 
>fóra de pena y de dany. 
>Jo, hi jegut uns quinse dias 
>sense pogué averiguar 
>si hi tingut có'era morbo 
>ó '1 ventrell desarrelat. 
tja hi enviat à la dona 
»à la torre, à disfrutar 
>ab las gallinas y porchs, 
>y altres varios animals. 
>L - acompanya '1 protegit 
>de que alguns cops t £ hi parlat 
>que va arrivar de la Cort 
>a mitjos del mes de Mars 

>Poch se pensa ella que jo 

>A1 quinse à tot estirar 
»arrivaré aquí Caldetas, 
> acompanyat d' en Pascual. 
iAy, que bè! 

< Espero '1 moment, 
>de fort, poguerte abrassar. 
A cent anys...! 

^No 'm fassis riurer! 
llegint Sin otro particular 
» rebràs, tortolita mia. 
»un raig d' amor inspirat 
>del teu tio que t' estima 
>y 't vol veurer... Lleó Brau. 
<,L!eó? j Quin amor tant fiero! 

( Rihent e»trepi tosamend 
[Que son tontos! [Ja, ja, ja! 
;Y are de que riu! 
jJe, je! 
^Pero que tè? 

M' ha agradat: 
ique 'm fan viure à n l à mi 'Is homes! 
Ros. ;Donchs à n' à mi, 'm fan plorar! 



— 10 

( Se sent trucar) 
Han trucat. <;Qui hi deu haber? 

Adb. Lo Leó y '1 teu Pascual. 

Ros. jPasrua 1 , que m' has fet patií! 

(va à obrir) 

Ade. t,Lleó, perquè has arrivai? 

No sé, perquè no m' enfado, 
arrivà en aquest moment 
que 'm jura un amor... bullent, 
un Àngel Enamorado. 

Ros. (tornant) !Ks... es 1' Àngel, senyoreta! 

Ade. iQuin apuro; y si vè '1 t.io! 
jNo m l has posat en mal lio\ 
Digas que no hi soch, Roseta. 

POS. iOh! sí... 

Ade. jL' hem hen arreglada! 



ESCENA IL 



DlïAS; ANGKL 

ANG. Servidor. (entrant) 

Ade. y Fos. ;Ay! 

AnG. iNo s 1 assnstin, 

no 's confonguin, ni disgustin, 

que soch jay! persona honrada. 

(aquest /ay/. suspirant ab forsa).. 

Me dich Àngel, soch solter, 

soch jove: vintiquatre anys, 

soch guapet, y prench los banys 

perqné are no fè que fer. 

Tinch la patent d' invenció 

invenció molt celebrada, 

per passar bè la bogada 

sense gasto de carbó, 

Senyoteta jo 'm revento 

d' amor, y si bè indiscret 

jo, vaig sempre dret, molt dret 

- A - DE • (Senyalantli una cadira) 

Fassi 1' favor, prengui assiento. 
Akg. Ab permís. 

Ade. (i Es aixerit!) 

Ros. (jQuin tuno!) 
Ang. Tal com me veu 

no soch felif-! (Adela riu) ,-Que no 'm creu? 

iEstich molt, moltaborril! 
Ade. iTant jove..? 
Ang. No 'n fassi cas, 

que en los meus vintiquatre anys, 

n' hi han cent mil, de desenganys. 

jSoch un màrtir! 
ROS. (jNo 't crech pas!) 



— 11 — 

jQuina cíilor! 

iJa pot dirho! 
Si 'm fès lo favor... 

Demani. 
D' un ras d 1 aigua... y desprès mani. 
jAyl iper qui, per qui, suspiro? 
„ , , (inspirant molt fort). 

Tendra un xiquet de conyach. 

Si està cansat... 

!Oh, si, molt! 

(Roseta lo serveix. Àngel beu una copeta 

de conyach y detràs uri ras d' aygua.) 

;Pel que 's crema quin consol! 

Senyoreta; Dèu I' hi pach! — 

Vostè ja sab que 1 adoro, 

que 1' estimo! 

Senyoreta... 
Ja t' en pots anar Roseta. 
. . , (Roseta entra à la cuyna.) 

Aquí ahont me veu, soch un toro... 

ESCENA III. 

ADELINA, ÀNGEL 
iUn toro? 

Un toro d' amor! 
Embesteixo, sens pensar 
qu' un desdeny me pot matar, 
com un espasa, aquest cor. 
Y embesteixo cap aquí. 
y cap allà sens reparo, 
are caich, are 'm preparo... 
y banderillas, à mi 
may m' han fet ana enradera 
perquè soch tant atrevit 
qu' basta estantne boy ferit 
salto cualsevol barrera. 
Ne tè per molt? 

i Per qué bo diu? 
Perquè ea lo tren del mitj dia 
arriva '1 tio. 

(Ab sorna) iY... la tia? 

Vindrà à V acabar 1' ist-iu. 
Però en fi... 

Y '1 tio es home 
tant flero, que \s diu Lleó. 
iAy la mare! 

Si senyo. 
iY '1 tio no està de broma! 
i Però qué..? 

'<iQué? Si 1' atrapa, 
;pobre de vostè! 

iM' assusta! 
Es molt íiero. 

iAixó 'm disgusta! 



— 12 — 

Ade. Si 1' atrapa, no s' escapa. 

Ang. iAixo no es tio: es dimoni! 
Ade." Es fet aixip, si senyo 
ANG. "ï si li digues que jo, 

vinch aqui per matrimoni. 
Busco la mitja taronja .. 
Ade. Es inútil, i Que hi farà! 

Res; no 'm vol deixar casà, _ 
iprefereix que 'm fassi monja! 
Akg. iQüin atropello! 
Ade. J ft no s ^ 

Ang." jAtacà '1 libre alhedríol 
Ade". Es fet aixis, lo meu tio. 
Ang iQ uin tio mes batxullé! 
iQui li fa ficà ab això? 
Ade. Me fa de pare, y li toca. 
Ang. Vaya un tio mes tanoca! 
Ade' Bè que vol que hi fassi jo? 
Ang*. Que li digui, molt formal; 
que si continua aixis 
se veurà ab lo compro mis 
de que '1 tractin d' animal. 
Qu' ha vingut un jove maco, 
à demanarli la mà 
y basta '1 peu ique 'm vull casà! 
Que soch rich y eurrutaco. 
Que se eh home de carrera 
ab un brillant pervení; 
y porto mes llum aqui (1° fr0Ilt ) 

que 'is bechs d' una llumanera, 
Quetincu la patent sagrada, 
per de i anys, d £ un aparato 
per passar bè y ab poch rato 
y sense foch, la bogada. 
Qu' hi inventat un ventall 
d' un efecte sorprendent, 
y qu' es, indirectament, 
un gran protector del ball. 
Per 'quest invent, una colla 
de balladorns criadas, 
m' han emahat, admíradas 
de que ab poch, fan bullir 1' olla. 
Que tinch en estudi un plan 
perquè 's pugui ana ab tartana, 
;desde aqui Ans à 1' Habana! 
ab carril, ó caminant 
Lo plan mómtruo, consisteix: 
en un gran pont, elevat 
mes qu' un quint pis ó un terrat 
y fet, à prova de peix. 
pel mitj lo carril xiulant, 
ab passatjers, y equipatjes; 
per un cantó 'Is carruatjes 
y jalsa Moro! y jxó Diamant! 
Per 1' altre, la gent felis. 



— 18 — 

fent brometa engrescador», 
un gran restaurant cad' hora, 
cad - hora un aigua y anis, 
Per 'qui 's veuran estacions 
obras d' art y de pesseta», 
casas palaus y torretas 
per '11 grans Exposicions. 
Lo presupost d' aquest plan, 
es 1' únich que 'm fa pensar 
que à cap no 's podrà portar 
perquè prous diners no hi han 
en tot lo mon igran bunyol! 
mes per xó jh vaig tenir 
quan lo meu plan vaig llegir 
en un club, premi y consol 
La sala, estava ocupada 
per personas de talent, 
la nlla del President 
;aixi! ab la boca badada 
Acabo: Senyors, he dit 
Vè una noya 'm fa un petó 
jo exclamo al punt: ;Déu ni dó! 
y '1 públich diu: iBon profit! 

iSab que va ser? Ja ho sabrà: 

La filla del President. 

té una gran pó al element 

aigua; son promès marxà 

Bense dir re, un dematí. 

per fer fortuna, à 1' Habana, 

y l l poguerne anà ab tartana 

à veure '1 seu serafí, 

la va engrescar de manera 

que atropellant homes sabis, 

ab lo sonris en los llabis 

va venir fins allí hont era 

y 'na va fe un petó... 

Bé, be; 

vostè no pensa ab lo tio. 

;Si 'in diu res... lo desafio! 

iQ«ehadit! (Fentl' enfadat) 

(sumis) Com vulgui vostè. 
Que si li diu res, que calli. 
Que si li pega... 

jDinioni! 
Punto en boca, sab; imuixoni! 
y cuidado que 's baralli. 
Però... miri que '1 papà 
ja no 'm pega. 

Per 1' amor... 
(rapit) iOb, si, l l estimo ab tot cor! 
algun cop pot soportà. 
Serà una prova. 

-,Y amena! 

Probaré sa inflamació. 



— 14 — 

Ang. Que vingui, y ab un bastó 

me cuidi pelar 1' esquena; 

que molt mes pacient que Job 

«ofriré, fins ab halago, 

1 ; horrible d' aquest estrago, 

é impressió de cada cop. 
ADE, Gracias Àngel; aprecio 

aquesta prova. Algun dia 

pot ser 1' estimi... 
Ang. c , 

bena... 

l m .r- . x , (Se sent la canipaníiJa) 

ade. iDesgraciat que hi ha '] tio" 
ANG. jjBufaü! ( f eB t un salt) 
DE • (agafantlo per l'as espatllas 

y empenyentlo) 
Avr. .v .-,,•,■ iQue fém UHont 1' amago? 

A * S Stedlrà! (deixanteeoondahirl 

Ade. Obrint lo bufet) .. . fl , „ uuulm ) 

Axrr. ' A( 3 U1 ] bufet! 

U# ( (Desprès de probar de ílcarshí» 

i Hont va ab això tant estret! 

_ (Tot de cop, creuhantse de brassos y ab solemnitat) 

jAqui espero '1 seu estrago! 

ESCENA IV. 
DITS: Roseta 

<D y aTflnTd eS p?if Cena " e S6ntirà lmcar diferentas vegada* 
j aí nn<ti a ella sense parar ) 

ROS. (Sortint de la cuyna y dant un cop à la esqnena d' Ang.) 

i Que fa aqui, ximplet' 
Ang. ^ ? 

Ade. [Amaguis! ' 

Ang. (à Ros ) . A/rt , , , 

-R na -d ; M' has espantat! 

■nos. Però, amaguis aviat. 
I Li tocaran lo clatell! 
Ang. iAhont? 

^ ,09 • ;Ab! (venintli una idea.) 

ROS. (Entrant i la cuyna y tcrnant à Sortir' desseguida. ) 

jSort d' això! 
Ade. Trencaran la campanilia. 
Roa. Això 'ns vindrà de perilla.; 

posis això y s' acabo. 

(L ÍS» °dS,HnV ^ P ° Sa " na g°"^« cuyué, desprès n estira l'americana 
tregíj de ' Xantl ° eQman| g' a de camisa; li fa p&ír un d.^anfcal blanch que li | 

Ade. ,De quin modo 'm salta '1 cor! 

-Kos. jDepressa! 

ADE - jDepressa! 

Sí. 
jAre si que podré dí, 
que só un ciervo del amorl 
Ros. jJa va! 
Ang. ;Lo rebrer m' estalvio' 

(Agafant sombrero americana y ermilla y íïcantko sota '1 bufet.) 

lot Rixo aquí sota va 



15 



que '1 tio no hi deu mirà... 

E. (No escullantlo y dantli una «mpent*) 

j A. 1» cuyna! 

G. jDitxÓítio! (Entra à 1a cuyna) 

ESCENA V. 

ADELINA, L•LEO. 
(Roieta entra en escena »b D Lleó, però entra desseguid». à la cuvna) 

.«leó. j Adelina!! 

; Lleó!'! 

Bè. 
Ja soch aquí £estàs contenta? 
iW anycravas? 

D 1 allò rues. 
(Lo que ni 4 anyora es lo véuret.) 
^Y en Pascual? 

Are vindrà, 
es à la estació. — Sentemnos. (s' assentan. 
DódcIis... te porto msltas cosas, 
estimada... nebodeta- 
iQu' estàs bona! Fas goigot! 
Y jo ique 't semblo? iqué 't semblo? 
Guapo com sempre. 



(ab salameria. 

(j Vell vert!) 



Traïdora! 



iQué? 



Re: una floreta. 
Fà calor. 

Ja ho pots ben dir. 
i Vaig à posarme à la fresca! 

(Se treu lo sombreio, lívita y ermilla, putarà elàst cjs. 
]Ja, ja, ja, es un gran alivio! 
]Lo qir es la caló 'm reventa! 
lY '1b coloms? 

Per are bons. 
Lleó. Y las cols, los alls, y sébas? 
Ade. Van passant 

^No hi ha cap caca? 
jCuidantlas jo! 

iY la pomera? 
Bona. 

^'Ls nardos y magnolias? 
Van seguint tant bons com sempre. 
Bè, bè, bè, ]no cabo en pell! 
j Juy qu - ets mona! 

(jVayaun bèstia!) 
Halagador. 

jSa ero6a! 
(]Manoy, ei la dona 'm veya!) 
Ja es cap a munt. 

iQfúl 

La dona 



— 16 — 

ab 1* afillat. 
àdb. ;Calavera! 

Lteó. No es eetrany; qu' aquest pamet 

salaa me rejuvenece, 

y aquets cincuanta anys que tinch 

me semblan vint primaveras. 

Y al que sols conta vint anys, 
noya, se li pot permetrer, 
que siga tuno com jo 

y tiri dolsos requiebros; 

.'Viva tu sal! /Éehe uté, 

que me dirrite este cuerpol (Cuadrant^hi. ] 

Adk. Y que bè diu aquell ditxo: 

A cerit anys, coteta verda. 
Lleó. Encare 'm sembla que 't veig. 

ballant rom in illo témpore, 

ab aquell cosset airós, 

flexible com la palmera; 

ab lo vestidet cnrtet 

y anant sempre de puntetas; fugat v ,> 

ab aquell chích esmerat 

y aquell rinrer^ícorfsco. 

llensant fogosas miradae 

à n' als de fila primera. 

iï' en recordas de quan feyan 

aquell ball, titolat «Venus»? 

que en lo moment culminant 

venias fins al prosceni, 

ahont t' esperava f nt brincos 

aquell bailari tan serio, 

y 't tiravas als seus brassos 

com aquell que 's llensa à perdrer. 

Y que jo, qu' era un fulano 
d' aquells de fila primera 
lo dia del teu debut 

raig tirarte '1 meu sonvbrero, 
exclamant: /Bravo, muy bien! 
/Viva tu gràcia morena.' 

Y qu' al tirarse '1 teló 

yaig venir més que de pressa 
à recullir detas mans 
la meva estimada prenda. 

Y tú, 'm vas dí ab muy d' aquel; 
Muchas gracias, Caballero, 
Tiene V. una servidora 

en la calle de carretas, 
número tants, fegón pis, 
y tambien segunda puerta. 

Y jo 't vaig dir: Sefïorita, 
gracias, però V. dispense 
bí no le ofrezco mi casa, 
pues mi mujer es de aquella* 
tan celosas festa ustetl 

No es amante de indirectas! 
Ade. Prou que 'm recorda Lleó. 



— 17 — 

ió. 4T' en recordes? i M' en alegro! 
jPil las tron! 

Aixis; aixis; 
qn? m' agradan los requiebros. 

Bebè! 

'L tractarme de bé, 
eon figas d' altre panera. 
Anem al jardí. (Oferintli 1 bras.) 

(Aceptant y dirigint la vist* à la cuyna.í 
;Pobre Àngel! 
[Mano? ei la dona 'm veya! 

(Surten p*r la porta del fo»do.) 

ESCENA VI. 

ROSETA, ÀNGEL. 

(K\ primor cop que surti Àngel en eicena, portarà patilU», ar* 
deu fijarar que se las ha talladai.) 
jje, je; quina fila fa 
sense patillae! 

Sí, riu; 
vaya un tio que teniu 
més lleó. 

jFiero hasta alia! 
[De quin modo m' hi enfangat! 
Roset», soch molt ximplet, 
àcasa, soch senyoret, 
y a n' aquí un pobre criat. 
jY vols tú,qu' un conegui-, 
sinó m' hagués tret lo pel, 
al veurem, tingués rexel 
de que à menos he vingut? 
;Que 't pensas. noya, «jue 't pensas; 
tinch vuit milions de pefsetas! 
y desprès qu' aquí Caldetas 
hi tinch m ltas cont-ixensas, 
Are, fóra, las garrofas 
que 'm coneixin; ;qu' han de fè! 
tel lio ja arreglaré 
nna grossa de bulllofas. 
Però, ipe- qné no 6' en và? 
No veu qu' aquí està en un fris. 
Qu' abandoni un paradis...? 
i Això es massa demanà! 
iQue 't pensa- que temo al tio? 
[Ja he tirat la capa al toro! 
Jo is lances d' amor adoro; 
ique vingui, que '1 desafio! 
Àngel, vostè va molt mal. 
i. jTinch lo cor fet à pedassos! (conreniathi. > 

Miri qu' espero als meus braseos 
à n l al meu promès Pascual. 
ï. iQué? jToquen lo víoIod! 



— 18 — 

Això si qu es tot un cas; 
surto d' un tio, y al pas 
ja 'ni surt, un Pascual... Baiion 
Ros. [Tè génit! 

Ang - jAy, m' has clavat! 

Ros. Quan s' enfada. 

Ang [Deixeu corra! 

Kos. Quan s e enfada tot ho ensorra 
Ang. ;Malo! E>< ofici...? 

RoH - Ee criat 

del tio. 

^ NG * , r . , , i Mala impressió...! 

Ros. Y si be es molt bonatxàs, 

quan ell tè la mosca al na» 

mes lleó es, que don Lleó. 
Ang. - Però bè... parlem en plata. 

iM'estimas? 

^ os - x , i Fugi d' aquí! 

ANG. jiNoya; soch un jove fi! 

Ros. No '1 vuy ai fi, n i a b escata. 

Ang. Vaja tonta, seràs rica. 

Ros. [Gom lo gnil! 

é- NG ' _ [Soch milionari! 

Kos. En mi no tè de pensaria; 

vostè té massa palica 

y es molt boig. 

Ang - iBoig? Soch molt cuerdo 

\y t estimo molt! 

Ros - Sí, sí, 

y quan siga lluny d'aqui 

]Si V hay vistu no l m recuerdol 
Ang. Ets molt tímida. 

^ os - M'enganya.,.. 

Ang. i\ ois veurer bè '1 meu amor? 

(Agafant la mà de Ros y 

„, . , poi'lantlademunt delseu pií ) 

ie; posam la mà à n' al cor 
ROS. [Salta molt! 

ANft • (jTinch molta manya!) 

ESCENA VIL 

DITS; PASCUAL. 

PaSC. ;D. Lleó! [Que veig!! [Ingrata! 

(Reparant en Roseta q*e té 
R la mà sobre 'I cor d Àngel) 

Kos. (j En Pascual!) 

Ang - „ (i Bona l'hem feta!) 

rvOS. Pascual... (Anant cap à ell.) 

I>AyG • I Puig d' aquí) Roseta, 

no 'm tinguis per tant sabata! 
Ang. ([Quina gresca que 's prepara!) 

(Toquem pipa.) 

(Anantsen— Ros. vol convèncer ;i Pasc. 



— 19 — 



;Estfts ben llesta! 

(Deturant à Aug.) 
Quan estigui llest d' aquesta 
'us tineh d' inflà aquesta carn. 
(jMalo!) Bueno... I torna at*en à anar ) 

jNo us niogueu! 
;Es que se 'ni crema '1 rostit! 
j Jonctis à nií se 'm crecna '1 pit! 
fcji 'n teniu dupte, toquen. 
Sossegat noy... 

[Gira full! 
M' has enganyat. 

Oy> que no. 
Pot ser t' has pensat que jo 
tinch, Roseta, pa à n' al ull. 
(iQuina pega!) 

i'M fas patí! 
jY tu à mi 'm fas -patinà 
per un terreno pocli plà! 
^,Que li buscavas allí? 
Jo?... res... 

; Alií la pitrera! 
Es., que no s' trobava bè. 
I Si senyor! 

i fent callar à An g) jPeit! (a R°s) ^Y has de fè 
pels altres de curandera? 
Però Pascual... 

Qui diria 
que ets la mateixa... 

Jo; si... 
Qu' ab veu de flauta, 'ni va di 
;t' estimo! à la Boquería. 
Aquest parlar ni' enmatzina. 
;Jo, t' estimo! 

No 'ni conven?, 
perquè, massa atició tens 
Roseta, à la medicina. 
Yosté jove, pensa mal 
y s' altera. 

iQue callem! 
(à Ros) Sembla que no 'ns recordem 
ja, de la Plasa Real, 
quan sentats en un pedrís, 
jc 't mirava, tu sonreyas, 
y ab véu amorosa, 'ni deyas, 
;Ay, Pascual, que soch felis! 
jM' en recordo! 

jNo ho faa veurer! 
iPascuall... 

iNo 't vuy escoltar! 
ilngrata! 

<iQué 'm vols matar? 
Ni que 't moris no 't vuy ereurer. 
^Recordas que à 1' Odeyon 
anavam? Digas; contesta. 



— 20 — 
Ros. Sí. 
Pasc. Alguna tarde, à la festa, 

à veurer 1' Anquisicion. 

Y que no anant à comèdia 

era la nostra fal lera 

anà à ballà à la Palmera. 
Ang. (;No s' arma mala tragèdia!) 
Pasc. íY donchs, que s' ha fet allò? 
Ros. [Soch la mateixa! 
Pasc. Vès, vès; 

tu ets falsa; jo bon promès. 

;Tinch lo cor com un fogó! 
ROS. Però... 

PaSG. [Ab tu ja hi acabat! 

Ang. ([Pobre de mi!) 
Pasc. Y à vostè, 

à fóra 1* hi esplicaré. 
Ang. /Estich molt encostipat! 

Me sembla qu' es molt mal' hora, 

y ei un aire .. 
Eos. (à Pasc ) ;Tu, t' exaltas/ 

Pasc. (à Ang.) /Te tinch d' inflà aquestas galtas! 

Si es qu' ets maco, surt à fóra. 
Ros. /Calla/ 
Pasc. iQué? 

Roí. Vé D. Lleó. 

Fasc. /Ja 'ns veurem/ 
Ang. Un altre dia. 

Ro3. /Deixat de brochs/ 

(Entran Ros. y Aug à ia cuyna. 

Ang. jQui ho diria, 

que jo soch tot un senyo! 

ESCENA VIII. 



PASCUAL, D. LLEÓ, ADELINA. 



Pasc. 

Lleó. 

Pasc. 

Ade. 

Pasc. 

Lleó. 

Pasc. 

Lleó. 

Pasc. 
Lleó. 
Pasc. 



Lleó. 



f/Me venjaré/) D. Lleó. 
óQué vols? 

Res; una de fresca... 
iQué passa? 

Que à 1' estació 
no l ta volen dar la maleta. 
iCom s' entent! 

Molt clarament, 
perquè diu q«e no la tenen. 
/Que la busquin! (à Ade.) T* hi portava 
mitja lliura de carmelos. 
iSab que ha sigut? 

/Parla, tonto! 
Un errórt de consecuencias. 
àn' aquí han deixat un bou 
en compte de la maleta. írinent.j 

/Encare riuràs! 



— 21 — 

Perdoni. 
Qoanhi he arrivat, me presento 
à un empleyaf, y éll me dia: 
iQuéseV ofressal t Qué quiera? 
Jovinch aquí perquè 'm dongui... 
jHome '1 gra.' 

No, la maleta. 
Li dono '1 taló, se '1 mira, 
busca un xich, y se 'm presenta 
ab un bon, gros com vostè. 
jï que no saben lo qu, era? 
/Digae; cuita! 

/Cuita, parla/ 
Que à Malgrat va la maleta, 
habentse de quedà aquí^ 
y que '1 bou queda à Ca'.detas, 
habentsen d' anà à Malgrat. 
Vés à fé posi un lelégrama. 
Hi duch diners... 

Ja m' han dit 
que '1 posarian. 

Donchs, vesten, 
y spera que vingni '1 tren 
descendent, ab la maleta. 



ESCENA IX. 
ADELINA, LLEÓ. 



(Pasc. %' en ra 



/Ja 't dich jo/ 

No t' encaparris/ 
No, no, no; de cap manera. 
Esmorsarém. 

;Y està clar! 
nue 'Is budells no estan de cuentos. 
H (Se sentan à taula) 

jQuina sorpresa 't preparo! 
^Agradable? 

Es cosa meva... 
i Algun menú exquisidíssim? 
;Ca! 
^Una vajilla? 

; Molt menos 
Donchs. he llogat un criat 
molt entès, jove de prendas, 
qu' ha servit deu anys la taula 
del mateix Shà de la Pèrsia. 
;Que 'm dius! 

Lo que sents, Lleó. 
M' en alegro. 

*M fas contei.ta. 
(Toca un timbre, surt Ang. à la porta de la cuyna) 
Àngel, la sopà. (Ang. saluda y«sret.raj 
Veuràs 



que bè serveix. 
Lleó. (fentli una fesW ab lo tobalIÓ) ïBien m/ero \ 



Ang. 

Lleó. 

Ang. 

Lleó. 

Ade. 

Ang. 

Lleó. 

Ade. 

Lleó. 

Ade. 

Lleó. 



Ang. 
Lleó. 
Ang. 

Ade. 
Ang. 
Lleó. 
Ang. 
Lleó. 

Ang. 



ESCENA X. 

DITS; ÀNGEL [sortint ab una sopera) 

D. Lleó estarà col•locat r)p farà al n *Hi .u j~ 

|Lfl sopa! (Gira la sopera sobre D. Lleó) 

l'Burro! 
Giranths, d' esquena) (jM' ha mort. i) 

(jEs don Llop! 

,. T c u ,. . , „ (Burro! iqu' es cego? 

(jL' hem fregida!) 

... , , QVaya untio!) 

;M ha tacatl Porteu depressa 
la benzina. 

No n' hi ha. 
I Llamps y trons! 

„ . Home, sossegat. 

Qu' en vagi à buscà '1 criat .. 

(Ade. agafa una ampolleta 

de sobre '1 bufet,) 
I Si Senyor! (Estrafenr. la veu.) 

i Víuo; depressa! 
(Tioguessis la dona aquí, 
no tindrias tant mal gènít.) 

( à AngJ (;Q a < h a fet ,j YDantli la ampolletaj 

Si vostè sabia, 
i Prompte! 

(i Vell vert!) 

(Agafant lo jerro de l'ai-aa y tirantse tota 1' aigua al» pantalons ) 
XJ , jüuita, bèstia! 

i Vooy! (jRival del protector!) 
[\Ay amor como me has puestol) (s' en va) 



Ade. 
Lleó. 

Ade. 
Lleó. 



Ade. 
Lleó. 



ESCENa XI 

ADELINA, LLEÓ 



L' has asustat. 

/Es un burro! 
Es molt fàcil... 

Bueno, bueno. 
Si quan servia à n' al Sha 
1' hagués tacat, jo vuy veurer, 
si no li hauria dit /burro! 
parlant en la seva llengua. 
Però Lleó... 

jPero ràbats! 
iPensas que robo? 



fdisculpantlo) 



Sossegat; 
611... 

M' en vaig dalt del terrat 
com aquell que e s posa à estendrer. 

(S* en t« per la port8 d<; la e»querra ) 

[Tanoca! — [Pobre Angelet, 
per mi com se té de veurer! 

(&' en Ta per la primera porta dr«ta. 

ESCENA XII, 

ROSETA que surt rihent de la cuyna. 

jJe, je, je, je, pobre Làssarol 
jcom ae su-td' aquest enredo? 
Per una part, en Pascual, 
si 's descuida un xich li pega, 
y per 1' altre don Lleó, 
crida, 1' espanta y '1 deixa 
escorregut. ;Pobrejove! 
haber d anà ab P ampolleta 
é buscar benzina [ves! 
éll que iè tantas pessetas 
j coneguts; si '1 reparan 
no taràn poca brometa. 

ESCENA XIII. 

ROSETA, PASCUAL pe '1 fondo. 

(jLa Roseta!) 

(j Ja es aquí!) 
[Falsa raspa! 

([Home envilit!) 
Tú; m' has de dir desseguit 
de mi... 

i Vés! 

iQué 'n tens de dí? 
i,Y ho preguntas? 

i Està clar! 
jTéns raolta barra! 

M' ofens, 
Y donchs, noya ^per qui 'm prens? 
Me tens per molt casolà. 
jTd ets lo meu Soü 

[Salamera! 
T' ho dich de veraF; t' ho juro... 
lNo 't vuy creure! 

Ja m' apuro. 
Sempre qu' estich à P aigüera 
fregant los plats jy no es bolt. ! 
reig la teva cara ayraada 
en cada plat retratada 
y al fondo de la bujola. 



— 24 — 



Pasc. 
Ros. 

Pasc 
Ros. 



Pasc 



Ros. 
Pasg. 

Ros. 

Pasc. 

Ros. 

Pasc. 

Ros. 
Pasc. 

Ros. 

Pasc. 

Ros. 

Pasg- 
Ros- 

Pasc- 
Ros. 
Pasc 

Ros. 
Pasg. 

Ros. 

Pasg. 

Ros- 
Pasc 



Ros. 

Pasg. 

Ros. 



Y veig ta cara al matí 
y veig ta cara al mitj dia, 
tarde y nit y <,y qui ho diria? 
;flns quan m' en vaig à dormi! 

;Si que deus està encarà \da\ 

Y no 'm sab greu. 

t,Ho puch creurer? 
Si fins un dia 't vaig veurer 
à dintre un pot de pomada. 
Creu que t' ho dich molt formal. 
Si _a ho sé que tú ets senzilla, 
mes quan 1' honor me perilla 
ja sabs que só un animal. 

Pascualet (Ab mimo 

Soch molt pavana: 
w ll, per gelós me tindrà. 
Mes val per gelós passà, 
que no pas per tarambana. 
iAixó sempre! 

i,Y donchs? 

Que sí; 
sobretot si tú 'in perdonas. 
iSi! 

jN' he vi?t de donas monas, 
però com tú...! (Anantla àabrassar.) 

;Fuig d' aquí! 
iQu' ets esquerpa! 

Bè aniria 
que 't deixés fè... 

iA-y, ay! d -per qué? 
Perquè Pascualó, primé 
hem d' anà à Ja Vicaria. 
jBo! 

iQué 't passa? 
(Buscantio.) Un botonet 

d' aquí '1 coll, que m l ha caigut. 
<iNo '1 trobas? 
(Mirant sota "1 bufet.) (,TÚ, qui ha vingut 

aquí sota del bufet? 

(|Ay!) i Per qué? 

(Tràyentho.ï Una americana, 

y un sombrero ■■ ,iQu 'es això? 

No ho sé ras- (Turbada ) 

(Trayentlo de una butxaca.) iUn mocadó! 

J. P. (Volguent endevinar .) \ Joseph Pavana! 

jUna cèdula! jJa ho tinch! 

(Llegint ) D- José Pilarodona, 

natural de Barcelona, 

solté, inginyé... (Parlat.) iOh; ja vinch! 

iDe qui es això? 

(Ab misteri ) Del criat... 

Aquella veu y aquell nas-.. (Cayenthi) 

jM' en vaig correns! 

i Però 'hont vas? 



— 25 — 

jEs ell, es ell! 

jS' ha tocat! 

ESCENA XIV. 

ROSETA y ADELINA de la 1.» porta dreta. 

<iQiie ja ha vingut? 

iL' Angelet? 
Si, Roseta. 

No senyora. 
Ha vingut en ben mal' hora, 
tant guapo qfu' es y finet. 
í'Que l' estima? 

En lo meu cor, 
y sento una nova vida, 
creu, Roseta, que 'm convida 
à portarli un dols amor. 
(.Vosté que may ha estimat? 
Donchs are '1 cor se 'm desborda. 
;No li dongui tanta corda! 
Ell mateix se 1* ha donat, 
iNo 's reya vostè dels homas? 
Ell, es un àngel, Roseta, 
que m' ba fletxat. 

i ^y pobreta! 
ja es usar de malas bromas. 

ESCENA XV. 

Ditas; ÀNGEL; al final PASCUAL. 

iSi 'm descuido una miqueta! 
iQue passa? 

tQue li ha passat? 
Que hi trobat a la marquesa 
de Malbuf, aqui 1 tombar. 
(,W ha conegut? 

;No senyora! 
Proba; qu l ha passat de llarch. 
Bueno Àngel, jo 1' aprecio... 
^De debò? 

Deixi acabar 
(;Ay, ay, la cosa s' engresca; 
1' Onzé no destorbaràs!) (enlra à lacuyna) 
Vuy dir, que m' es molt sioipàtich, 
y al veure '1 aqui, ficat, 
com si ja estès en capella, 
temo algun torrebastall. 
Bè ique faig? 

jFugir per sempre! 
jÒlvidim! 



— 26 — 

-Ang. iQuin disbarat! 

(dramàtich) «iOlvidarla jo? ilmpossible! 
iOlvidarla jo? [Ja may! 
Jo qu' al passar fa déu dias 
en lo tren ab... la mamà, 
la vaig veure, y com un ximple 
vaig quedar volcanisat, 
y qu' al arrivà à la torre 
vaig dir; Vola cap avalí, 
pren un bitllet per Galdetaa 
y busca aquella beldat 

que la tens clavada aqui / Io cot < 

à riscos de íerte mal, 
diu que 1' olvidi Adelina, 
tque 1' olvidi? ;ja, ja, ja, I 
Ni promentme mil duros 
això lograria may 
(però 't faria descuento 
si 'm pagavas al contat.) 
Ade. Miri que rebrà. 
Ang. Que 'm peguin; 

que l m demanin fins la sang. 
però olvidar la neboda 
de 1' home, que 'm va afillar... 
Ade. ^Que ha dit are? 
Ang. Si senyora 

Don Llop, 1' home idolatrat 
que 'm va espolsar la misèria, 
y que à vostè estima tant, 
es aquest qu' estava aquí, 
fet un ós, fet un marrà, 
lo que m' ha tractat de burro, 
lo que casi m' ha pegat. 
Ade. iüon Llop fia dit? S' equivoca, 
Vostè 'm sembla que va ma . 
Es diu Lleó. 
Ang. i ày. senyoreta! 

Es un noTi enmatllevat. 
Porta un altre nom de bèstia. 
Ade. Son instints'— Es molt estrany.. 
Ang. Tant com vulgui, cara .Adela 
però jo ho tinch de pagar. 
Tant si es Llop com si es Lleó, 
ell es, lo seu... tio. 
Ade. ;A.y! 

Ang. iVosté renúncia à Ja herència? 
Ade. jHeréncia...! 
-Ang. De bastants rals 

La fortuna de don Llop. 
Ade. jAh! no senyor... 
Ang. Ja anem mal. 

Vostè es la pega d' un home 
que ja 's veya potentat, 
d' un home, qu' una fortuna 



ja 's trobava coll avall. 
Casemnos.— Anem à mitja?, 
No pot ser. 

jQue 'ni vol matar! 
Es una historia molt trista: 
Lo meu marit... 

jMarit!, ;Ay!, 
Va marxa un dimars à 1' Àfrica, 
y ella, Àngel, me 1' ha robat. 
jTant de bè li va fer Dèu! 
Però, no tinch 1' óbit ^sab? 
Sè, que sota un cocotero. 
ipobre! 's va posà à brenar, 
y qu' un mico per fé '1 maco, 
al cocotero enfilat 
ab un co i de coco al coco, 



vuy dí, un cop de coco al cap, 



(admiració d' Àngel 
(plorant) 



va cometre un homicidi. 

Bé ique 'n treurà de plorar? 

Dona, molts anys de ventstja. 

No hagués final per 'ilí baix... 

Però un cop de coco, es trist. 

jMes ho es no pogaé beredar! 

Casemnos; deixis de cuentos. 

A 1' oncle li s:iorà mal 

^Com s' entent? Soch bon xicot. 

iFóra embr.ts; y vaig al cas! 

Don Llop, à mi, no m' es tio. 

;Olc! jeurtka! (saltant; 

í,S' ha tocat? 
però es, lo nieu protector. 
jBufa! Pretecció serà 
sent dos, per partida doble, 
Lo vaig con ixe à Milan. 
Jo, feya de bailarina.. 
^Y are, ja s' ha retirat? 
Perqoé '1 ballar no 'm probava. 
Sí; com a mi '1 treballar, 

De modo, qu' aquí som «los 

No tin'dra en mi una rival, 
com se pensa. 

jGracias, dona! 

pausa) 

Es dir que renúncia... 

i May! 
Si 'm deixa algo diré: gracias. 
i Això no 's pot arreglar! 
Vostè es dona; es un ser dèbil 
sense bens, ben declarat", 
y don Llop que tè bon cor, 
y 1' ha protegida ja, 
un dia 'm pot dir \naraiijas\ 



— 28 — 



Ade. 
Ang. 
Ade. 
Ang. 
Ade. 
Pa se. 

Ang 



Ade. 

Ang. 
Ade. 
Ang. 



Ade. 

Ang. 

Ade- 

Ang. 

ADE. 

Ang. 

yxDE. 

Ang. 



(ISntra porta esquerra ) 



arreglat, que ja ets prou gran; 
posa en planta 'Is teus projectes 
que de cuarto no n' hi ha cap 
Sense la dona estimada, 

pel mon etrante y pelat 

iOh! no, no; digui Adelina, 
digui icom ho hem d' arreglar? 
^Que vol dir? 

Digui ^que fem? 
;No 1' entench! 

Digui <ique faig? 
; Vàgisen! 

(pel fondo) (No sé 'hont deu ser. 
Potsé ha pujat al terrat.) 
(A Adela que li senyala la porta.) 
[No, que la vuy protegir! 
Don Llop que quedi cessant, 
iïSo espantarsel Fugirém 
cap à Itàlia. 

iOh, no; may, may! 
tCom viurem? 

Vostè al teatro. 
èY vostè? 

Jo?... fent ventalls. 
(Tu vina ah mi, cap à Itàlia, 
qu' allí Itàlia 't quedaràs.) 

(Perla porla esquerra surten D. Lleó y Pascual y de pun- 
tctas van acostantse à ells.) 

iNo m £ estima? 

(Arranque ) ;0h! si; ab deliri! 

Donchs, acabi '1 delirar 

y fugim. 

Però... 

[Que cuentos! 
j Anem donchs! 

; Volem! 

(AI girarsey trobàrsa ab D. Lleó.) jAy.! 

iAy! 



(Draroàtich.) 



ESCENA XVI, 



Dits, D. LLEÓ, PASCUAL, desseguit ROSETA. 



Lleó- ^Don José Pilarodona? 

Sed presó (Agafant à Ang. per una aurella) 

Ang. (jM 1 ha ben trompat!) 

(tot de cop) ^Don Lupo Matorrodona? 

Sed presó. (Agafant à LLó per Hna aurella) 

Lleó. Pepe ^que fas? 

iQue vols rebrer? 
Ang. Res; V imito. 

Lleó. iBè, bè; no 'm imitis tant! 
Ros. «Què passa? (sortint de la cuyna à Pasc.) 



— 29 — 

(jVaya un enredo!) 
Home; ja't puch enviar... 
No coneixen sa neboda 
y sabent que ja era gran, 
vareig venir per coneixela 
(jUm ndirecta!) Veuràs: 
yo soch lo seu pr lector, 
mes, per lo xiu-xiu privar, 
la faig passar per neboda. 
iQue 'ni dius! (à Pasc.j 

Es com t' bi contat. 
Bueno, hi estich molt conforme, 
però ha de saber... Papà, 
qu 1 are, la vuy protegir 

Pepet t' en guardaràs. 

Vostè pot, y jo jnara. jjas! 

Yo puch, perquè tu ja sabs, 

que soch de la * Protectora 

de phu.tas y d 1 animals» 

Bè i,y això que i è que retirar? 

Qa' es molt mes que natural, 

que protegint a una bèstia. 

que a cossas te sol pagar, 

protegeixi à una pe sona. 

QSi que V ha ben arreglat!) 

Papa, no 'm vingui ab romansos, 

üerque jo m' hi vuy casar. 

\Y que n tens poca de pena! 

jYa 'm sembla que tinch los anys! 

Ets menor, y has de seguir 

los meus consells paternals, 

que si jo no só '1 teu pare, 

ja basca, haberte afillat. 

Si no 'm creus, ja estem ben llestos. 

jbúscat pare! ja veuràs... 

y à 1' home que t' enrahona 

;no li diguis més papà! 
(i Valor!) ,Jo m' bi casaré! 

jDich, que no t l hi casaràs! 

iPobre de mi!) 

j Ja ho veurem! 

jja està vist! 
*Hont va à atacar 

lo lïbre albclrío. 

j Bravo! 
Veyàm si m' escoltaràs... (Li diu una cosa à l 1 aurella.) 
i Ah! 
(A Ang) òQ«é ha dit? 

Molt senyoreta. 
;M' ha deixat mitj fret y blau! 
Veus home, veus.. 

iQué li ha dit? 
Diu... que'm desheredarà. 
A. LleòJ iGran pillo! 



Lleó. 

Ros. 
Ade. 

R03. 

Mvr. 



— 30 — 

Soch protector, 
de plantas y d' animals. (Se aent la campanilla.) 

j Ja va! 

(Plorant.) [Que soch desgraciada! 
;Jo que 1' estimava tant! 
(De dins) jFassiuj !o favor, senyora! 
(Id.) jNo hi ha més; jo vuy entrar! 



(Surt à odrir.) 



ESCENA ÚLTIMA 



Mae. 

Lleó. 
Mar. 
Ang. 
Pa=c. 

Mar. 
Ade. 
Mar. 
Lleó. 

Mar. 

Lleó. 
Mar. 
Lleó. 

Mar. 



Lló. 

Ang. 
Mar. 



Ros. 

Mar. 

Ade. 
Mar. 
Ade. 
Mar. 
Ade. 

Mar. 



Ang. 

Lleó, 

Mar. 

fà. Ang. 



(Cridant molt,) 



T1 , Dits, D. a MARIA. 

i Llop ! 

([La dona!.) 
jNoy.l 

(jLa vella.!) 
(i A y, ja s' ha armat lo sarau!) 
i Ja ho se tot! 

(Ab imj en.) ; Vostè; no cridi! 
iQué no cridi? jVuv cridar! 
Sossegat Maria. 

i Calla! 
Y portà '1 teu afillat... 
Però... 

i Llop! 
Jo... 

\Punto en bocal 
tQui erats quan nos vam casar? 
Un pelon, un mort de gana, 
y sinó t' hagués portat 
un bon dot, potsé anirias, 
[Llop! jLlop! romansos cantant. 
Maria... 

[Mamà! 

[Muixoni! 
Ja sé que tens un criat 
per venirla à veure à n' ella. 
(& Pasc.) Això va per tu Pascual. 
Ja 'm puch està à Camprodon 
y '1 bon mosso... 

ÏWo\ callar? 
[No senyora! 

«iDonchs; que vol? 
Lo meu marit. 

Enterats. 
A( Ï UÍ '* té (portantlhi à empentas.) 

íY hont vas Pepet 
ab gorreta y devantal? 
,-Que no estavas milió à casa 
que à n 1 aqui fent de criat? 
Mamà..... 

Nena.... 

Vina Llop. 
y tu també cap avall, 



31 



cap à Barcelona; à veurer 

si al fi 'us puch domesticar, 

Y aquest any per penitencia, 

fóra Camprodon y banys, 
I y à n ' à tu 't faré anà avuy 

à n' al llit sense sopar. 

(iTot un banqué y com me veig!) 

(jNo hagués vingut aquí, may!) 

(Maria se 'Is emporta. 

(;Sense l l un y sense 1' altre! 

jQui b' ho havia de pensar!) 

^Pascual que fém? 

iQue fem, dius? 

Fernos tirar trena avall 

per Sn, Pere 

;Qu3 felissos 

que serem! 

iJa pots contar! 

(plorant) jAy que 'n soch de desgraciada! 

iQue felis que soch Pascual! 

ià Ade.) Are, prerigui experiència. 

Las riallas solen portar 

plorallas. 

j Massa qu' ho veig! 
>úblich) Però i'\s senyors que diran? 

Digals que 'm dispensin. 

(ab salameria) jAy! 

m' en dono vergonya jo. 

jNo, no, que ho digui en Pascual! 

;Tu, que tens mes lúbia\ 

£è; 
ho dich per sortir del pas. 
La senyoreta que 's creya 
que tot era disfrutar, 
aquí la tenen; jpobreta! 
desenganyada, plorant. 
Vostès, jaqué tots ían cara 
de sapiguer perdonar, 
la perdonen ^oy que si? — 
Donchs nada: bona cops de mans. 



Babcelona, 20 Octubre 1886- 



FI DEL JUGUET. 



OBRAS DE D. A. GUASCH TOIÏÍBAS 



PUBLICADA S 



PREt 



Mitja figa mitj rahim, colecció de bocetos agre- 

dolsos, en vers català; ab portada, de R. Escaler 

(primera edició agotada,; 2 ra]) 

De RI4LLAS... juguet comich en un acte y en vers 
català. . A 

4 » 



PROXIMAS A ESTRENARSE 

Lo vi del Guenyo, (parodia.) 
La vida de un taul, (id.) 

Joseph Serra, juguet cómich en un acte y prosa, 
(1) Deutes del cor, drama en 3 actes y vers ca- 
talà: J 



(1) Ab coloboració de D. J. Ruiz. 



] mim j 



d ' 



OBRAS DE D J. GUASCH TOMBAS 



PUBLICADA S 



A/TimT» .,,1 • PREU 

JnL MITJ RAH,a í• colecció de bocetos agre- 

dolsos, en vers català; ab portada, de R. Jiscaler 

(primera edició agotadaJ. . ■' 9 '. 

català 1 " 8 "" JUgUGt C ° mich eD un acte V e ™ ? 



PROXÍMAS A ESTRENARSE 



Lo vi del Guenyo, (parodia.) 
La vida de un taul, (id.) 



^^ ^^.u^^ v lu v 

Josbph Seriu, iuguet cómich en ud acte y prosa. 
( taía DEL C ° R ' drama e n3aetesy y v P er S ca- 



(1) Ab co'oboració de D, J. Ruis 



RARE BOOK 
COLLECTION 




THE LIBRARY OF THE 

UNIVERSITY OF 

NORTH CAROLINA 

AT 

CHAPEL HILL 

PQ6217 

.T44 

v.250 

no. 1-18